PRINCESSA ROSASPINA
Fabul del fratres Grimm
Traductet de Thomas Schmidt
Ante mult annus esset un rey e un reyessa. Ili dit chascun die:
"O, si noi vell haver un infante", e ili ne recivet un. Tande evenit quande li reyessa sedet unvez in li balne, que un ran reptet ex li aqua e it dit a ella:
"Tui desire va esser realisat, ante que un annu ha passat tu va dar nascentie a un filia."
To quo li ran hat dit, to evenit e li reyessa parturit un puella. Ella esset tant bell que li rey esset tre felici e pro to il arangeat un grand festa. Il invitat ne solmen su parentes, amices e conossetes, ma anc li sagi féminas pro to ellas vell esser benevolent al infanta. Esset deci-tri sagi féminas in su reyatu. Ma il possedet solmen deci-du aurin platiles de queles ellas devet manjar. Pro to un sagi fémina de ellas devet restar in hem.
Li festa esset celebrat in grand splendore. E in li fine del festa li sagi féminas donat al infanta miraculosi dones. Un donat vertú, un altri donat bellitá, li triesim dat richesse e talmen omni coses queles on posse desirar se sur li munde. Quande li deci-prim ha just fat su sorcie, subitmen intrat li deci-triesim. Ella volet venjar se pro que ella ne esset invitat. Ella clamat con alt voce sin salutar alquí o solmen regardar a alquí: "Li filia del rey mey picar se in li etá de deci-quin annus ye un spindle e cader mort al suol."
Ella tornat se sin dir un parol plu e forlassat li sala. Omnes esset aterret. Tande li deci-duesim fémina aparit e ella ancor ne hat dat su donation. E pro que ella ne posset abolir li maliciosi anatema totmen, ma solmen mitigar it, ella dit: "It mey ne esser li morte, ma solmen un profund dorme de cent annus in quel li filia del rey cade."
Li rey qui tre volet salvar su car infanta del ínfortun comandat que omni spindles in li tot reyatu devet esser brulat.
Omni donationes del sagi féminas realisat se completmen al puella, nam ella esset tant bell, vertuosi, amabil e inteligent que chascun person qui regardat la, devet amar la.
It evenit que ye li die in quel ella just devenit deci-quin annus li rey e li reyessa ne esset in hem e li puella restat totmen sol in li castelle. Tande ella circumeat partú in li castelle, ella regardat chambres e cámeras qualmen ella volet. Finalmen ella arivat a un strett scaliere tornant e atinget a un micri porta. Un oxidat clave esset fixat in li serrure. Quande ella tornat li clave, li porta apertet se subitmen. Un old fémina sedet in un micri cámerette con un spindle e filat assiduissimen su lin.
"Bon die, tu old matrette," dit li filia del rey, "quo tu fa ci?"
"Yo fila," dit li olda e inclinat li cap.
"Quo es ti-ci cose quel circumsalta tant gaymen?", dit li puella.
Ella prendet li spindle e anc volet filar. Exactmen quande ella hat tuchat li spindle, li sorcie realisat se e ella picat se per it in li fingre.
Ma just in ti moment in quel ella sentit li picatura, ella cadet a bass al lette, quel sta ta e ella indormit tre profundmen.
E li dorme difuset se súper li tot castelle. Li rey e li reyessa, qui just hat retornat a hem e hat intrat in li sala comensat indormir juntmen con li tot corte reyal. Anc li cavalles in li stalle, li canes in li corte del castelle, li columbes sur li tegment, li moscas al parete e mem li foy quel flammeat sur li forne devenit tranquil e indormit e li rostate cessat frir. E li cocinero, qui volet tirar li garson del cocine al capilles, pro que li garson hat fat un errore, lassat le e dormit. E li vente cessat e sur li árbores avan li castelle ne movet se plu un foliette.
Ma circum li castelle comensat crescer un spine-hag. It devenit chascun annu plu alt e finalmen it esset circum li tot castelle e it cresce plu e plu tant que on ne posset plu vider alquó del castelle e mem ne plu li standarte sur li tegment.
Ma in li land difuset se li saga del dormient Princessa Rosaspina. Nam talmen on nominat li filia del rey. Pro to venit de témpor a témpor princes qui volet penetrar tra li hag in li castelle. Ma to ne esset possibil por ili pro que li spines quam ili vell haver manus, tenet fixmen les. Ili ne posset plu liberar se denov e morit un deplorabil morte.
Pos long long annus arivat denov unvez un filio de un rey in li land e il audit quande un old mann narrat pri li spine-hag e que un castelle es situat detra it, in quel un tre bell filia de un rey, qui es nominat Princessa Rosaspina ja es dormient desde cent annus. E con ella es dormient li rey e li reyesssa e li tot corte reyal.
Li old mann anc savet de su grandpatre que ja mult filios de reyes hat venit e hat provat penetrar tra li spine-hag, ma omni princes esset tenet fixmen del spine-hag e morit un trist morte.
Tande li adolescento dit: "Yo ne time me, yo vole exear e vider li bell Princessa Rosaspina."
Li bon oldono provat desconciliar le de to, ma li prince ne abandonat su intention.
Ma nu hat just passat li cent annus e li die hat venit ye quel Princessa Rosaspina devet avigilar se denov.
Quande li filio del rey aproximat se al spine-hag, it havet mult bell grand flores. Li flores separat se de self e lassa le passar sin vúlnere. E detra il li flores denov format un hag. In li corte del castelle li prince videt li cavalles e li maculat chass-canes jacer e dormir. Sur li tegment sedet li columbes e hat mettet li capette sub li ales. E quande il intrat in li dom, li moscas dormit ye li parete. Li cocinero in li cocine tenet ancor li manu quam il volet ancor capter li garson. E li servitora sedet avan li nigri gallino, quel devet esser desplumat. Tande il continuat su via tra li castelle e videt li sala in quel omni servitores dormit e supra ye li tron jacet li rey e li reyessa. Tande il ancor continuat su via e omnicos esset tant tranquil que on posset audir su hala. Finalmen il arivat al turre e apertet li porta al chambrette in quel Princessa Rosaspina dormit. Ta ella jacet e ella esset tant bell que il ne posset tornar su ocules del princessa.
Il bassat se e besat la. Quande il tuchat la per li besa Princessa Rosaspina apertet li ocules. Ella avigilat se e ella regardat tre amabil a il. Ili forlassat li turre juntmen e li rey avigilat se e anc li reyessa e omni servitores. Ili regardat unaltru con grand ocules. E li cavalles in li corte del castelle levat se e sucusset se. Li chass-canes saltat e caudeat. Li columbes sur li tegment tirat li capette ex li ales. Ili circumregardat e volat al agre. Li moscas ye li parete continuat repter. Li forne in li cocine elevat se. It flammeat e cocinat li manjage.
Li rostate comensat denov rostar e li cocinero guanciat li garson e pro to li garson criat e li servitor finit desplumar li gallina.
E poy esset celebrat li nuptie del prince con Princessa Rosaspina in grand splendore. E ili vivet felicimen til lor fine.